Sovint vaig a l’escola del meu poble a fer taller, treballar amb infants m’agrada molt, i experimentar al seu costat és molt gratificant.

Si fem sabó, sigui de sosa o glicerina, hem de tenir molta cura, és una escola rural on conviuen totes les edats i és important estar amb els ulls molt obert perquè en el procés ningú es faci mal.

Com a qualsevol activitat sempre hi ha un temps per preparar, un temps per fer, un temps per esperar i un temps per veure els resultats.

És el temps per esperar que doni molt de joc, ja que la seva ment es mostra molt oberta a fer preguntes, i una que sorgeix molt sovint, és com es renten en altres llocs.

Com ho fan si no tenen oli d’oliva per fer sabó?

Dons d’això va aquest taller, com fan sabons arreu del món, coneixerem que no sols d’oli d’oliva es fa sabó, hi ha molts altres olis, greixos que es fan servir a altres països, des de casa nostra fins a l’altra punta del món, Austràlia, l’Índia, Madagascar, Amèrica del Nord i del Sud.

Des de greixos animals com el sagí de porc, vedella i pollastre fins a greixos vegetals com la mantega de cacau, karité… I l’oli de coco, de gira-sol, neem, argan…

Tocar, olorar i veure sobretot tot que cada oli té un tacte, olor, composició ens dona una idea dels diferents sabons que podem trobar viatjant pel món.

Llavors entra en joc una amiga invisible que està sempre al meu costat, la baldufa, una bombolla de sabó tafanera que ens explica com són els sabons del món:

Des de casa nostra amb oliva, ametlles i avellanes fins als fets amb oli d’argan procedent del Marroc, els d’oli de llorer que ens porten fins a Síria, els de neem que ens faran viatjar fins a l’Índia i Bangladesh, el tepezcohuite (Mimosa tenuiflora) ens enviarà a Mèxic i així a poc a poc coneixem mons diferents, cultures diferents i maneres de rentar-se diferents.