L’oli de neem es un oli vegetal que s’extreu de les fruites i llavors de l’Arbre de Neem, un arbre de fulla perenne endèmic del subcontinent indi i que ha estat introduït en altres zones  tropicals. És possiblement el producte comercialment més important dels derivats de l’arbre de Neem. S’usa en agricultura i en medicina.

L’oli de Neem sol ser de color marró més o menys fosc, amarg i té una olor bastant fort que diuen  que està entre el del cacauet i l’all. Està compost principalment de triglicèrids i una important quantitat de compostos tri terpenoides, que són els responsables del sabor amarg. En el seu mode natural és hidròfob i perquè pugui ser emulsionat en aigua per poder aplicar-lo ha de ser formulat amb surfactants adequats.

L’oli de Neem també conté esteroides (campesterol, beta-sitosterol, estigmasterol) i un ampli ventall de triterpenoides entre els quals es troba la azadiractina que és el més conegut i estudiat.

A l‘Indià y Bangladesh, s’usa en l’elaboració de cosmètics (sabó, productes pel cabell, cremes corporals, crema de mans) i en la medicina Ayurvédica, Unani i la medicina tradicional s’ha fet servir en un ampli ventall d’afeccions. L’ús més descrit en les antigues escriptures ayurvédiques era per aplicar en afeccions de la pell, inflamacions i febre, i més recentment en desordres reumàtics, com a repel·lent d’insectes, i com insecticida, inclou els tractaments contra l’acne,  febre, malària, oftalmitis i tuberculosi. Alguns remeis tradicionals es fan servir com antihelmíntics, antisèptics, diürètics,  febrífugs, parasiticides, pediculicides i insecticides​. També ha estat utilitzat en la medicina tradicional pel tractament del tètanus, urticària, èczema, escròfula y erisipela. Les vies tradicionals de subministraments són la via oral, vaginal y tòpica. L’ús de l’oli de Neem té un gran historial a l’Índia i països limítrofes per multitud d’usos.

La monografia de l’Organització Mundial de la Salut (WHO), tenint en compte la seva toxicitat per via sistèmica, aconsella reduir el seu ús medicinal a l’aplicació tòpica com anticonceptiu per a ús intravaginal, per al tractament d’infeccions vaginals i com a repel·lent d’insectes.

• Oli d’oliva
  • Per a 1000 g: 137
  • Per a 300 g: 41
• Aceite de coco
  • Per a 1000 g: 147
  • Per a 300 g: 44
• Aceite de palma
  • Per a 1000 g: 137
  • Per a 300 g: 41
• Mantega karité
  • Per a 1000 g: 67
  • Per a 300 g: 20
• Oli de neem
  • Per a 1000 g: 67
  • Per a 300 g: 20
• Aceite de soja
  • Per a 1000 g: 90
  • Per a 300 g: 27
• Mantega cacau
  • Per a 1000 g: 67
  • Per a 300 g: 20
• Iogurt (traça)
  • Per a 1000 g: 67
  • Per a 300 g: 20
• Aigua
  • Per a 1000 g: 167
  • Per a 300 g: 50
• Sosa
  • Per a 1000 g: 93
  • Per a 300 g: 28
• Oli essencial
  • Espígol romaní arbre de te

Els mateixos per totes les receptes

Pesar i tenir preparades totes les proporcions. Dissoldre la sosa amb l’aigua en un recipient.

Escalfar l’oli una mica (aprox. 54 °C). Al lleixiu obtingut (la barreja de sosa i aigua) afegiu-li l’oli lentament, mentre ho remeneu amb la cullera de fusta, fins que quedi una pasta espessa i homogènia. Finalment poseu la pasta dins un motlle. Un cop sec (3-5 dies) desemmotlleu-lo i amb un ganivet talleu-lo en pastilles.

Substituir l’oli de palma per oli d’oliva si no tenim clar que és de cultiu sostenible.